Què és la Síndrome de Tourette?
La Síndrome de Tourette és un trastorn neurològic que es caracteritza per la producció de tics motors i vocals crònics per part de les persones que la pateixen.
Característiques clau del Tourette
Si consulteu el manual diagnòstic DSM-V sabreu que la Síndrome de Gilles de la Tourette (ST) és un trastorn neurològic (no psiquiàtric).
La Síndrome de Tourette es caracteritza per la presència en un mateix pacient de múltiples tics motors (com a mínim dos) i vocals (com a mínim un) involuntaris i que persisteixin durant més d’un any.
Quins són els principals símptomes
de la Síndrome de Tourette?
-
Tics motors simples
Tics en què s’implica només el moviment d’un múscul: parpellejar, fer batzegades amb el cap, les espatlles, posar els ulls en blanc, fer girar els ulls, etc.
-
Tics motors complexos
Impliquen el moviment de diversos músculs: saltar amb una cama, aplaudir, llançar coses, fer expressions gracioses, treure la llengua, fer petons, abraçar, pessigar, estripar papers, etc.
-
Tics motors especials
Són els que més poden cridar l’atenció, poden desconcertar, alarmar o interpretar erròniament: autolesionar-se, tocar els altres, tocar els altres en les parts íntimes (copropràxia), imitar les accions d’algú altre (ecopràxia)…
-
Tics vocals
Acostumen a ser els que més poden molestar atès que l’oïda és un sentit obert. Consisteixen a fer involuntàriament sons o vocalitzacions en una gran varietat.
-
Tics vocals simples
Tics sobtats, ràpids, paraules o sons únics. El que sol aparèixer primer és aclarir-se la gola. Després poden presentar-se altres sons com: fer sorolls amb la boca, fluixos o forts, grunyir, quequejar, fer roncs sorollosos, fer soroll amb el nas, tossir reiteradament, bufar, respirar profundament… Tampoc aquí no acabaríem la llista.
-
Tics vocals complexos
Paraules o frases fora de context o inoportunes, repetir el que diuen altres (ecolàlia) o un mateix (palilàlia), proferir paraules o frases obscenes de tipus sexual o racial (coprolàlia). Diversos estudis estimen que la meitat de persones afectades i controlades clínicament manifesten coprolàlia i entre els infants només és del 10%. Entre la població afectada per la ST aquesta manifestació és menor.
FAQS / PREGUNTES FREQÜENTS
La Síndrome de Gilles de la Tourette (ST) és un trastorn neurològic (no psiquiàtric) que es caracteritza per la presència en un mateix pacient de múltiples tics motors (com a mínim dos) i vocals (com a mínim un) involuntaris i que persisteixin durant més d’un any.
La prevalença en a població mundial, sense diferència de races, cultures o altres és d’un 0,1%, és a dir, en un grau o altre, una de cada mil persones.
El diagnòstic és clínic, es a dir, l’ha de fer el neuròleg o bé el psiquiatre observant els símptomes, els tics. No hi ha altres proves (electroencefalograma, tac, ressonància magnètica …) que puguin detectar la Síndrome de Tourette.
Es tracta d’una condició crònica. No hi ha, de moment, fàrmacs específics per a la ST.
Els metges proven neurolèptics diversos que de vegades tenen un efecte favorable, però no sempre. Les teràpies més eficients són de caire cognitivoconductual (CIBIT, Comprehensive Behavioral Intervention for Tics)
Amb informació acurada a mestres i companys, acompanyada d’adaptacions fàcils d’implementar es poden superar les dificultats de socialització i d’aprenentatge. Cal dir que nois i noies amb la ST tenen un coeficient intel·lectual bo o molt bo i són persones amb moltes altres qualitats.
Com hem vist poden arribar a ser caps de brot en la seva especialitat. Sense, però, arribar a tant, poden tenir una vida laboral i personal satisfactòria.
Sí, i els més freqüents són el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), el TOC (trastorn obsesivocompulsiu). També se’n poden presentar altres amb una prevalença menor (Trastorn d’oposició desafiant, conductes autolesives, conductes socialment inadequades, depressió, trastorns de l’espectre autista …). Aquest fet posa en evidència la complexitat de les conductes de les persones afectades i la necessitat d’un tractament holístic.
Personalitats amb la Síndrome de Tourette
La Síndrome de Tourette també afecta a reconegudes personalitats, tant contemporànies com històriques. En alguns casos, la documentació històrica ens ha deixat entendre que els símptomes que patien personalitats com Napoleó o Pere el Gran eren probablement Tourette.
És important conèixer els seus noms, especialment els més actuals, per poder conèixer casos reals i comptar amb referents populars amb la Síndrome de Tourette.
-
Quim Monzó (1952 – )
És un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d’opinió, aquests últims en català i en castellà. La seva obra ha sigut traduïda a més de 25 llengües. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2018.
-
Billie Eilish (2001 – )
Cantant i compositora estatunidenca. Amb només 18 anys va guanyar 5 Grammys 2020, entre ells el d’Àlbum de l’Any i Gravació de l’Any pel disc ‘When We All Fall Asleep, Where Do We Go?’.
-
Tim Howard (1979 -)
Futbolista estatunidenc, porter a l’Everton FC de la Premier League al Regne Unit i jugador per la selecció dels Estats Units.
-
Brad Cohen (1973 – )
Escriptor, conferenciant i professor. El 2005 va escriure juntament amb Lisa Wysocky el seu llibre Front Of The Class: How Tourette Syndrome Made Me the Teacher I Never Had. (Al frente de la clase: cómo el Síndrome de tourette me hizo el maestro que nunca tuve.
-
Howard Hughes (1905 – 1976)
Va destacar com a aviador, enginyer aeronàutic, empresari i productor de cinema.
-
Samuel Johnson (1709 – 1784)
Poeta, assagista, biògraf, lexicògraf, i considerat per molts com el major crític literari anglès.
-
Hans Christian Andersen (1805 – 1875)
Conegut sobretot pels seus contes infantils, alguns inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell i caracteritzats per una gran imaginació, humor i sensibilitat.
-
André Malraux (1901 – 1976)
Militant antifeixista i combatent pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), passà a la resistència francesa contra els nazis. També va ser Ministre de Cultura.
-
Napoleó Bonaparte (1769 – 1821)
Fou general de l’exèrcit durant la Revolució francesa, primer cònsol de la Primera República francesa (1799 – 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès (1804 – 1814)
-
Pere el Gran (1672 – 1725)
Pertanyent a la dinastia Romànov, era fill del tsar Aleix Mikhàilovitx. És considerat un dels més destacats governants de la història de Rússia, on va regnar des de 1682 fins a la seva mort.
